Vivim temps de canvis importants i transcendents per a la societat catalana i espanyola. La ciutadania es mobilitza i, d’alguna manera, està deixant en evidència les institucions que fins ara havien marcat el ritme del país.
Aquests dies el govern espanyol ha publicat “les seves balances fiscals territorials”, de les quals conclou que Catalunya no té dèficit fiscal sinó que simplement, en ser una comunitat rica, fa una contribució “solidària” cap a les comunitats més pobres, càrrega que ha estat qualificada com de raonable pels economistes més propers a les tesis del govern espanyol.
En una conferència recent de l’economista Gay de Liebana, va quedar palès que, tot i què és cert que hi ha indicis d’una certa recuperació econòmica, el país té dos problemes estructurals de difícil solució.
