Com diu el títol d’aquesta editorial, mirem el futur més immediat. D’entrada? El context. Tanquem un mes de febrer amb l’esperança que la covid quedi totalment aparcada, malgrat que ens tocarà viure amb ell, com d’altres malaties però sota control. El més important és anar recuperant la normalitat.

Malgrat tot, la preocupació dels costos energètics segueix i només ens faltava la incomprensible decisió de Rússia de declarar la guerra contra Ucraïna. Això no ens ajudarà gens, i algunes primeres matèries també es veuran afectades, lligades especialment al nostre sector metal·lúrgic del qual emanem com a sector de l’automoció que som. Per això, us convido a revisar els informes de l’impacte de la nostra indústria a Rússia i Ucraïna en els darrers anys. Com vaig dir al programa Els matins de TV3 divendres passat: Les guerres napoleòniques d’altres temps no ens porten res bo.

De totes maneres, cal veure el got mig ple sempre. Així doncs, si tenim el tema de la pandèmia controlat i assegurem el benestar general de la nostra salut, ens hem de quedar amb això. El més important és estar bé i aquest és l’únic camí per superar totes les adversitats. Sense salut no hi ha solució. Ànims perquè tirarem endavant.

També us informo, com podreu haver escoltat, que estem en plena negociació col·lectiva i la disparada de l’IPC, ens està creant un increment de costos salarials. Esperem arribar a un acord amb els sindicats, tal com marca la nostra patronal UPM. El 4% de les taules salarials està acordat i l’hem de respectar però treballem per arribar a un acord de cara a aquest 2022 que sigui assumible per a tothom. Si no és això, seguirem disparant la inflació que al final paguem tots com consumidors. Per tot plegat cal que s’imposi el sentit comú de les dues parts, i aquest mes de març serà clau per veure els avenços que es fan en aquesta matèria.