En l’índex 2015 de Capital Humà del World Economic Forum (WEF), Espanya passa del lloc 29º al 41º i se situa en el penúltim lloc dels membres de la UE.

La taxa de desocupació, especialment el juvenil, i el fet que gairebé el 50% de la població activa es pugui considerar com no qualificada, evidencien que el sistema de FP no compleix la seva comesa i presenta defectes conceptuals i estructurals.

La transcendència del sistema de FP requereix una reflexió profunda, un consens ampli i una sòlida perspectiva estratègica per a la seva reforma. Sol·licita l’acord dels representants empresarials i sindicals, ja que el centre d’una veritable reforma de la FP hauria de ser la seva relació amb l’ocupació, essencialment a través de fórmules contractuals específiques que generalitzin l’aprenentatge dual, de l’acreditació de la competència a través de l’experiència laboral i de la seva coherència amb l’organització del treball i la negociació col·lectiva.

Des del punt de vista administratiu, actualment coexisteix una formació professional “educativa” i una altra “laboral”, gestionades per departaments diferents, i amb mitjans i instruments d’acreditació alternatius. Cap d’elles ha generat una simbiosi real entre les empreses i els centres de formació. La FP dual continua sent testimonial, i també ho és el reconeixement de la competència adquirida a través de l’experiència laboral.

Des de la visió dels objectius de la formació, no es diferencia amb claredat la formació genèrica/general de l’específica/especialitat, la qual cosa contribueix a la confusió de les iniciatives de FP, difumina la responsabilitat dels actors formatius i, per tant, qui ha de ser el principal responsable de les decisions operatives i del seu finançament.

El procés d’aprenentatge pivota sobre els centres o les entitats de formació, en lloc de fer-ho sobre les empreses, com correspondria al concepte característic de la FP de “aprendre fent”.

No existeix una planificació global d’objectius de qualificació i ocupació. Per tant, tampoc existeix una avaluació integral dels processos i els resultats del conjunt de la FP.

Aquesta situació i, sobretot, aquests mediocres resultats en termes de qualificació professional i ocupació alerten sobre certs defectes conceptuals i regulatoris. Set d’aquests elements condicionen des de la base qualsevol pretensió de reforma, per la qual cosa és imprescindible identificar-los i reconduir-los: la predominança de la visió educativa, la falta de perspectiva econòmica, la resistència a la integració sistémica, la negació de la formació com a activitat econòmica, l’absència d’objectius, la falta de gobernanza social, i la inadequació del sistema de finançament.

La Re-Evolució del sistema i el seu gobernanza produirà efectes diferents. Des de la complicitat i aliança dels agents socials, assegurem que és possible i urgent. Amb resultats positius immediats en l’ocupació de les persones i competitivitat de les empreses.

Re-Evolucionem el model!