El metall català manifesta un considerable optimisme respecte a l’evolució de l’activitat en el 2022. A l’enquesta mensual del darrer mes de gener, preguntàvem als nostres associats: Quines perspectives de negoci preveu per al 2022?. I oferíem quatre possibles respostes on la guanyadora ha estat una millora amb més del 57% dels vots obtinguts. Aquest és el detall: Pitjor (24%), Igual (19%), Millor (52%), Molt millor (5%).
En el context que estem vivint resulta molt complicat fer estimacions de com evolucionarà el metall aquest 2022. Però els nostres associats, valorant el mercat i la perspectiva, veuen un optimisme moderat. Així doncs, del 57%, cal tenir en compte que només un 5% ha contestat amb un “molt millor”.
La situació del sector és la següent: efectes negatius de l’escalada dels costos energètics i l’augment dels costos de transport i, en general, dels preus industrials que estan registrant increments rècord, s’ha de sumar la pressió afegida de l’elevada pujada dels preus al consum. A més a més, continuen els problemes de subministraments i, en particular, la falta de semiconductors, la qual cosa està afectant de forma especialment destacable als sectors de l’electrònica i l’automoció. I el marc anterior es pot complicar molt amb les amenaces de conflicte armat a Ucraïna i els seus efectes impredictibles.
Si entrem en algunes xifres concretes, hem de tenir en compte que el creixement global serà robust el bienni 2022-2023, però menor que el previst fa tres mesos. A l’Eurozona es preveu un creixement del 3,7% però cal tenir en compte que aquest percentatge baixa si ens posem com a punt de partida l’any previ a la pandèmia, el 2019, i fins el 2023: un 2,7%. El que menys creix comparat amb els Estats Units (3,1%); la Xina (5,2%); i a nivell mundial (3,8%).
Centrant-nos en la tendència de l’Estat espanyol, hi ha indicis que marquen el positivisme expressat pels associats. L’activitat econòmica va guanyar tracció a la segona meitat de 2021 i va compensar un primer semestre decebedor. L’avenç de les exportacions, del consum privat (sobretot, de serveis) i de la inversió en equip i en construcció no residencial va compensar la caiguda de la demanda de material de transport, afectada pels colls d’ampolla, i de la inversió a l’habitatge.
Acabem amb una conclusió que aporta un recent estudi emès per l’Economista Juan Ramón García, del BBVA Research: “El creixement de l’economia espanyola anirà de menys a més el 2022”. Durant la primera meitat de l’any, l’activitat es veurà condicionada per:
Posteriorment, altres condicionants giraran la pauta inicial:
UPM, amb la col·laboració del Centre d’Estudis CEAM