Al Parlament de Catalunya s’està preparant una llei de reforma horària que tindrà efectes en el nostre dia a dia, quan s’hagi d’implementar.

Recuperar les dues hores de desfasament horari, llevar-nos més d’hora, dinar a la una, que els comerços tanquin a les set, horaris laborals més racionals, flexibles i que millorin la productivitat són alguns dels objectius que persegueix la iniciativa per a la reforma horària Ara és l’hora, reconeguda pel govern de la Generalitat com a plataforma interlocutora en aquesta qüestió. Una iniciativa a la qual ens hem adherit des de la patronal Cecot, perquè entenem que cal impulsar uns horaris beneficiosos per a les empreses, les institucions i la ciutadania. I hi ha una gran coincidència dels avantatges col·lectius que tindrà per a tots, com per exemple un millor rendiment educatiu, una millora de la salut fruit del descans, poder tenir més temps per al lleure i la cultura o per a la participació ciutadana, entre altres coses.

Es tracta de posar-nos d’acord per aconseguir un canvi sistèmic global, i haig de dir que estem detectant entre diferents sectors empresarials, des de l’industrial fins al del comerç, una voluntat clara de ser més “europeus” i aconseguir una millor racionalització dels horaris per harmonitzar la vida laboral, amb la personal i amb la familiar. A gairebé tot Europa, l’horari laboral és de 8-9 h a 17-18 h, amb una aturada d’un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. Dir que l’organització del temps que tenim al nostre país respon a un factor com el clima és un mite que no té sentit si aixeques la mirada i mires països com ara Portugal, Itàlia, Grècia o el Marroc, on sopen entre les set i les vuit del vespre. Que els restauradors puguin racionalitzar i optimitzar el temps dels seus establiments i el de les persones que hi treballen en base a aquestes franges també és un fet que està sent acceptat pel sector.

Anar a dormir més d’hora, llevar-se abans, esmorzar amb calma i en família o avançar l’horari d’inici de la feina són propostes que pretenen arribar a un consens social global.

Ara bé, per fer un pas en aquesta direcció i un pas en ferm, és necessari i, des del meu punt de vista, condició sine qua non, que ho fem tots a l’hora: administracions, empreses, treballadors/es, escoles i famílies. Aquest big bang que suposarà la data d’inici ha de fer-se en comú per part de tots i per part de les televisions i les franges del prime time, ja que podrien ser un element important de distorsió per assolir el canvi. I els horaris d’emissió del futbol, també.

Per tant, ho hem de fer junts i ho hem de fer molt ben fet perquè els sectors importants i estratègics continuïn sent acceleradors econòmics. Si es perjudica alguna de les parts, això no funcionarà. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada, l’excepció en tots els àmbits. Sota aquest precepte es mou Ara és l’hora, que promou establir un horari racional generalitzat, que s’hauria d’aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions. Ningú hi estarà obligat, com ara tampoc ho estem. Però apostar per aquest canvi és apostar pel benestar general.

Per tant, i des de la vessant empresarial, crec que si realment volem que això funcioni, i a la Cecot volem que funcioni, cal que formi part dels acords de la negociació col·lectiva entre empreses i treballadors, si no, dubto molt que es pugui dur a terme i operativitzar-ho. Estic convençut dels beneficis d’una racionalització dels horaris en tots els aspectes de la vida. I perquè tingui èxit, cal que ho fem tots a l’hora.