Vivim temps de canvis importants i transcendents per a la societat catalana i espanyola. La ciutadania es mobilitza i, d’alguna manera, està deixant en evidència les institucions que fins ara havien marcat el ritme del país.

Els partits polítics tradicionals, les diferents administracions de l’Estat, els sindicats i, per descomptat, també les patronals i les cambres de comerç, estan sent superats per la història accelerada en què vivim i competim. Cada vegada van més a remolc de la situació en lloc de liderar les transformacions. Que no s’equivoqui ningú, finalment persones i empreses acabaran articulant-se mitjançant les actuals institucions reformant-les o creant-ne de noves, ja que és impossible avançar dins l’immobilisme. El repte és important perquè, si no hi ha evolució i transformació profunda, algunes de les institucions amb més tradició podrien acabar per desaparèixer. En l’àmbit del món patronal s’apropen eleccions a les dues institucions que han estat el referent de l’empresariat català i espanyol en els darrers trenta anys i semblaria que les maneres d’enfocar els processos no estan evolucionant.

Tal com passa cada vegada que s’esgoten els mandats, els comentaris se centren en els noms i perfils de les persones i, sorprenentment, els projectes que voldran impulsar els candidats per atendre les necessitats del teixit empresarial es pressuposen però no s’exposen, es confronten o debaten. Contrasta amb l’agenda dels interessos reals del comú d’empresàries i empresaris, en general força variada però concreta, incorporant equip i xarxa. Centrada en els resultats. Per tant, poc compatible amb dinàmiques de baixa resolució.

Tenim unes bones entitats per atendre les necessitats de competitivitat i l’interès general? Visualitzades com a punt de trobada, debat i resposta per influir en els àmbits que són propers o afecten els seus associats, ho són. Però ho haurien de ser molt més. Per aconseguir-ho han de renovar-se, han de captar bé el que interessa i integrar-ho en el seu funcionament. Perquè, ara per ara, els legítims interessos empresarials es juguen en uns entorns (la política, com a exemple paradigmàtic) poc entrenats ni proclius a saber escoltar, negociar i pactar amb els representants empresarials. Actualitzar el missatge constantment requereix un funcionament integrador, de participació i debat permanent que dista molt del que passa. O entenem i llegim la modernitat dels temps actuals, tan accelerats, i reformem i adaptem, o veurem caigudes i sorpreses. Ser objectius per ser eficaços i pràctics hauria de portar a canvis immediats. Per fer un lobby proactiu i anticipatiu.

L’associacionisme empresarial, per ser eficaç, per servir bé a l’economia, a l’empresa i a les persones, ha d’evolucionar. El seu compromís, la seva visibilitat o el seu comportament han de ser exemplars i han de generar confiança i respecte. Per tot el que he exposat, ser competent és un deure; només esforçant-te molt i sent molt qualificat pots ser socialment útil. La capacitat d’impulsar i imposar canvis, empresarials o socials, requereix credibilitat. Apliquem-nos-ho cada dia i aprofitem per debatre, per integrar i per evolucionar.